Ara: Caos per la clàusula terra - DenunciasColectivas

Última Hora

Post Top Ad

lunes, 2 de marzo de 2015

Ara: Caos per la clàusula terra

“Tot anava rodó, ens donaven retroactivitat, interessos, costes... I ara és un drama”. “Esperem que un cop més Europa resolgui a favor del consumidor”. Són paraules d’Arcadi Sala-Planell i de Marina Berga, tots dos advocats que pateixen les conseqüències del caos legal que s’ha desencadenat entorn de les clàusules terra. Sala-Planell treballa per a la plataforma Denunciascolectivas.com i Berga per al Col·lectiu Ronda. Tots dos coincideixen a denunciar la situació que es viu ara als jutjats de Barcelona. La batalla legal entre consumidors i entitats bancàries per aquesta qüestió semblava superada el 9 de maig del 2013, quan el Tribunal Suprem va tombar el mecanisme.Les clàusules terra eren una imposició dels bancs per evitar que els tipus que fixaven als clients per les hipoteques -i que evolucionen en funció d’indicadors com l’Euríbor- caiguessin per sota d’un mínim.
Res més lluny de la realitat. Aquella sentència negava la retroactivitat -la possibilitat que els clients recuperin els diners que havien pagat de més des del moment de signar el contracte- i va ser criticada tant per entitats com per consumidors. A hores d’ara, la decisió sobre la retroactivitat varia en funció de la província on resideixen els afectats.
Però si aquesta confusió és generalitzada a l’Estat (es calcula que hi ha 3,3 milions de possibles afectats, amb un import mitjà de 6.000 euros per cas), la situació és particularment complexa a Barcelona. Una decisió de l’Audiència Provincial ha deixat en suspens tots els casos a l’espera que es resolgui una altra macrodemanda col·lectiva. Aquestes són algunes de les claus d’un conflicte en què els afectats barcelonins es troben en els llimbs legals.

    Els problemes per als consumidors barcelonins van començar a l’octubre. El jutge de la secció 15a de l’Audiència Provincial (la de dret mercantil) va canviar el seu criteri i va deixar de concedir la retroactivitat als reclamants. En comptes d’això, va dictar litispendència, és a dir, va decidir aturar qualsevol decisió a l’espera que es resolgui la causa presentada per Adicae i que afecta 15.000 particulars en un jutjat de Madrid. Des de llavors tots els afectats amb residència a Barcelona que presenten les denúncies es troben o bé que han d’esperar un cas que promet batre rècords de lentitud o bé l’arxiu de la causa.
    La complicació és tal que Javier Gaston, de Denunciascolectivas.com, afirma que ja s’estan produint canvis en llocs de residència per presentar les denúncies en províncies que dictaminen a favor dels clients. Berga fa palès el perjudici econòmic que això suposa: “Tenim clients que poden arribar a perdre l’habitatge”. Fruit d’aquesta situació, en els casos que no arriben a judici i en què es busca l’acord els bancs negocien a la baixa. “Ofereixen només un 50% del que deuen”, diu Sala-Planell.
    La decisió del Suprem
    El Suprem va concloure el 2013, en una sentència de la qual es van beneficiar 700.000 consumidors, que BBVA, Cajamar i Novagalicia havien posat clàusules terra a les hipoteques de manera poc transparent.
    Però en una decisió polèmica, per no perjudicar la solvència d’aquestes entitats no va concedir la retroactivitat, cosa que contravé l’article 1.303 del Codi Civil. “És molt estrany que el Suprem dicti sentències contràries a la llei -diu Gaston-, i la inseguretat jurídica és flagrant”.
    Regne de taifes
    La decisió del Suprem va propiciar un boom de demandes contra la clàusula terra demanant retroactivitat. A la majoria de províncies es concedia, contradient el Suprem, però en altres no. A Catalunya es donava a Lleida i a Girona i fins fa poc a Barcelona, però no a Tarragona.
    El cas clau
    El judici del qual depenen els afectats de Barcelona té lloc a Madrid i afecta 15.000 consumidors de 101 entitats diferents. Si normalment l’admissió a tràmit triga només un mes, en aquest cas s’ha allargat quatre anys, cosa que fa pensar que el cas serà interminable.
    A l’espera de Luxemburg
    A petició d’un jutjat de Barcelona, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de dir si la decisió de dictar litispendència -i deixar milers d’afectats a l’espera del que passi a Madrid-és correcta. Al sector es confia que la decisió de Luxemburg afavorirà els consumidors.